El PSC pica l'ullet al Duran Lleida confederalista

...els catalans independentistes, vull dir, en quina fitxa mourem en aquesta partida que tan guanyada semblava fa tan sols quatre mesos i que, com més s'allarga, més perduda sembla.

Que volíem -volem- la llibertat? Sí, això semblava una tarda de setembre. Que haguem posat els nostres anhels a les mans més idònies per fer-los realitat, ja són figues d'un altre paner. D'entrada vàrem deixar fora del Parlament els qui ens deien una i cent vegades, del dret i del revés, que la seva prioritat era l'alliberament nacional de Catalunya. El mateix que, si fa o no fa, vàrem fer dos anys abans amb una altra formació, després d'una altra memorable manifestació.

Per contra, hem donat majoría a una coalició (independentista d'última hora), el 25% dels diputats de la qual obeeixen un home que no vol el que volen el milió llarg que els han votat i dediquen el seu temps a posar pls a les rodes del sobiranime, en espera de l'ocasió de torpedinar-lo.

Ho torno a dir: Aviat ens tocarà tornar a moure fitxa.

View the original article here